Anna Freixa

Roddick a semis

2007-11-14T20:59:00.000+01:00

Si Andy Roddick se sent còmode sobre la pista no hi ha qui el pari i menys si es tracta d'una superfície ràpida. Explosiu, elèctric i potent, així és el nord-americà que s'ha ben guanyat ser el primer semifinalista a Xangai després de solventar sense problemes els dos enfrontaments que ha disputat.Avui davant Fernando González ha tornat a estar impecable.El xilè no ha tingut opcions, s'ha vist impossibilitat d'aturar el vendaval de potent joc que rebia des de l'altra banda de la xarxa. Roddick es podia haver anotat el primer set en blanc, però González s'ha esforçat per evitar-ho. De res ha servit perquè el de Nebraska s'ha acabat imposat per 6 a 1 i 6 a 4.

Tenint en compte les estadístiques estava clar que el duel entre Roger Federer i Nicolay Davydenko no tindria color. El suís havia vençut al rus en els 10 precedents disputats.I de nou, Federer ha tornat a superar a Davydenko. En aquesta ocasió en dos sets, per 6 a 4 i 6 a 3.Pels que podien questionar el seu accés a semifinals el de Basilea ha demostrat que la derrota davant González no canvia res i que el número 1 serà sempre l'etern favorit per alçar el títol dels campions.

Ferrer també pot amb Nadal

2007-11-13T20:49:00.000+01:00

Agressiu però sense precipitar-se. Coneixedor de les seves possibilitats però amb el cap fred. David Ferrer ha sabut jugar de tu a tu a Rafa Nadal, ha demostrat que està en un excel·lent moment de forma i que és l'home a tenir en compte al torneig dels campions.
Nadal s'ha adjudicat el primer set per 6 a 4, però Ferrer ha sabut esperar, calcular i executar el partit que tenia pensat. De menys a més i anar-se fent seu el domini de l'enfrontament fins a imposar-se a la segona mànega, que se l'ha endut per 6 a 4. Al tercer i definitiu set s'ha situat en un còmode 5 a 1 al marcador i en la segona pilota de partit ha dictat sentència amb el 6 a 3 final.
Dos de dos de Ferrer davant Nadal en pista ràpida aquest any. L'alacantí és l'únic del grup daurat amb dues victòries i té més pròxim l'accès a semis.
Per a Nadal tampoc hauria de ser complicat accedir-hi i menys veient com juga el seu proper rival. Novak Djokovic no ha arribat en perfectes condicions a Xangai. Sobre la pista és una ombra del seu millor joc.
Gasquet l'ha controlat de principi a fi. El marcador final és prou evident: 6 a 4 i 6 a 2.
El francès no ha desaprofitat l'oportunitat de sumar la primera victòria al Masters i d'acomiadar de la cita al serbi Novak Djokovic, qui havia arribat com a possible finalista i ara marxa per la porta del darrera.

El torneig de les sorpreses, Xangai

2007-11-12T20:46:00.000+01:00

El master de xangai s'està convertint en el torneig de les sorpreses. Si ahir David Ferrer es desfeia de Novak Djokovic, avui Fernando González ho ha fet amb el favorit, Roger Federer.
Vulnerable, vencible i imprecís són alguns dels adjectius que desbanquen l'impecable o l'insuperable, qualificatius que fins ara ostentava el suís.
Federer ha vist retallat el seu marge de superioritat en els darrers temps i ara comença el torneig dels campions amb una derrota.
Fernando González ha estat capaç de remuntar l'adversitat del marcador i afegeix una nova dada: el xilè també pot amb el suís i s'uneix aquest any als Nalbandian, Cañas, Nadal, Volandri i Djokovic.
Això si, González ha hagut d'esperar a l'onzè cara a cara amb el número 1 per poder-lo vencer.
6-3, 6-7 i 5-7 ha estat el marcador final. De moment, González se situa lider del grup vermell acompanyat d'Andy Roddick.
El nord-americà ha superat a Nicolay Davydenko per 6-3, 4-6 i 6-2. Un primer set molt ben encarrilat per Roddick, demostrant una gran solvència en el seu joc, ha donat pas a una segona mànega ben diferent, en què el nord-americà s'ha deixat empatar l'enfrontament per acabar sentenciant en el tercer set.
I al grup groc, demà el partit més esperat: el de David Ferrer contra Rafa Nadal.
Després de les seves victòries inaugurals buscaran un nou triomf que els situi peu i mig a les semifinals.

El US Open per a Federer

2007-09-09T21:18:00.000+02:00

No va passar com al Masters Series de Canadà i Roger Federer no es va deixar sorprendre per Novak Djokovic.
Tenia ben estudiat al serbi: ni un error que poguès facilitar les coses al número tres del món.
Djokovic el va obligar a estar entre les cordes a la primera mànega quan va disposar d'un 6 a 5 amb un 40 a 0 a favor, però no va saber concretar. Es va mostrar imprecís i desconcertat i això davant el número 1 acaba passant factura.
Dels tres sets, dos se'ls va adjudicar al tie-break 7 a 6, 7 a 6 i 6 a 4.
Per al de Basilea coronar-se a la pista central de Flushing Meadows s'ha convertit en tot un ritual, un torneig que en els darrers quatre anys li sembla fet a mida.
I veient la seva hegemonia i la seva joventut, podria continuar sent-ho molts anys més.
El rècord el posseeix el millor tennista dels 90': Pete Sampras qui acumula 5 US Open al palamarès, però només dos adjudicats de manera consecutiva.
Federer encara no pot dir que ha superat al nord-americà, però va camí de fer-ho.
Ja l'atrapa en número de títols Grand Slam. Està a dos dels 12 de Sampras.
I el seu talent promet superar-lo.

Alberto Contador, el nou Indurain?

2007-08-01T21:38:00.000+02:00

Marc Coma

2007-06-02T20:05:00.001+02:00

Fumio Demura, el geni de les arts marcials

2007-06-02T10:51:00.000+02:00

Nadal KO

2007-05-20T22:09:00.000+02:00

Algun dia havia de passar. Rafa Nadal ha tornat al planeta terra, no podia continuar a aquest ritme. Federer ha frenat la ratxa històrica del manacorí i no li ha permès sumar el seu díssetè títol consecutiu sobre terra batuda, ni la seva vuitanta-dosena victòria seguida.
Feia dies que ho intentaven, Davydenko a Roma o el mateix Lleyton Hewitt ahir. Però ha hagut de tornar-se a enfrontar al suís per deixar d'acumular victòries.
Nadal s'havia adjudicat el primer set per 6 a 2, però Federer ha desplegat el seu millor joc en molts dies per remontar l'adveristat del marcador. Al segon set ha mostrar una clara superioritat i s'ha imposat per un contundent 6 a 2, i encara més contundent ha estat la darrera mànega. Federer ha vist que podia superar a Nadal i ha tirat per la via ràpida deixant en blanc el marcador del balear amb un 6 a 0.
Si Federer podia guanyar sobre terra a Nadal havia de ser a Hamburg, un torneig que mai s'ha apuntat al seu palmarés el manacorí i que el suís ha guanyat, amb la d'avui, en quatre ocasions.

Roma, als peus de Nadal

2007-05-13T18:32:00.000+02:00

Cap novetat, tot segueix igual al món del tennis. Rafa Nadal serà notícia el dia que perdi un partit i això de moment encara sembla lluny de l'horitzó.
Ara per ara es dedica a sumar trofeus, setze de consecutius sobre terra batuda, i a acumular estadístiques positives. La llegenda de Nadal continua ampliant-se i avui ha aconseguit una fita històrica: guanyar durant tres anys a Montecarlo, al Godó i a Roma.
La final del Masters Series de Roma ha estat un passeig triomfal, una victòria sense despentinar-se davant d'un Fernando González que poca oposició ha pogut fer, molt per sota del que s'esperava del xilè.
El doble sis a dos és més digne d'un partit de quarts que d'una final.
En menys d'hora i mitja Nadal ha enllestit l'enfrontament i González no ha tingut temps de trobar-se còmode a la pista per poder retardar l'evident.
El Forum Itàlic s'ha convertit en talismà pel manacorí. Allà va superar el rècord de Guillermo Vilas de 53 victòries seguides sobre terra en la passada edició i ara ho ha fet amb el de Mc Enroe. Nadal posa el llistó més alt i acumula 77 partits sens perdre en pols de totxana.

Tercera final consecutiva a Roma

2007-05-12T20:23:00.000+02:00

Suor i llàgrimes al veure l'esforç realitzat. Aquesta és la moneda que Rafa Nadal ha hagut de pagar per poder dir que ja és a la final del torneig de Roma, i el més important, que ha pulveritzat el rècord de John Mc Enroe. Nadal es converteix en el jugador que acumula més victòries consecutives sobre una mateixa superfície, ni més ni menys que 76.
Els assistens a la pista central del Forum Itàlic se'ls ha servit el que molt bé podria haver estat la final de demà.
Intensitat, entrega i igualtat al marcador durant tot el partit.
Nicolay Davydenko s'ha convertit en el millor rival de Nadal i el que més a prop ha estat de truncar-li la ratxa històrica.
Dos tie breaks i un 6 a 4. El resultat reflexa el que ha estat l'enfrontament. El rus ha complicat d'allò més l'accés a la final al manacorí.
Ara Nadal haurà de superar un darrer escull, Fernando González, per enlairar el trofeu de Roma per tercera vegada en tres anys.
El xilè ha superat amb gran autoritat a l'heroi d'aquesta edició del torneig de Roma, Filippo Volandri, qui va ser capaç d'humillar a tercera ronda a l'ombra de Roger Federer.
González n'ha tingut prou amb un 6 a 1 i 6a 2 per accedir a la final.

La fi d'un cicle?

2007-05-12T19:47:00.000+02:00

Despertar del malson de la Copa del Rei és dur. Però més ho és haver d'assumir que s'ha acabat el cicle d'un equip extraordinari, guanyador i que ha deixat bocabadat al món sencer amb el seu estil de joc. Malgrat que molts s'hi vulguin resistir, s'ha d'assumir que ha estat bonic mentre ha durat.
La davalla blaugrana es podria situar a l'inici d'aquesta temporada, concretament a la final de la Supercopa d'europa contra el Sevilla. Un cop massa dur per refer-se com si res.
Molts tenien esperances de millora,però l'equip ha anat ensopegant en tots els partits decisius.
Les expectatives eren sumar set títols, que han anat caient pel seu propi pes amb el mal joc blaugrana, subratllat per algunes polèmiques extraesportives.
Seguit de la Super Copa, la seguent decepció, la Copa Catalunya davant l'espanyol. El Mundialet de clubs també va passar factura a la moral culé. I l'adeu prematur a la Lliga de Campions va acabar de colpejar l'ànim de tots.
Ni en el tram final de Lliga, quan s'esperava la reacció, ha retornat l'equip que s'esperava i això ha acabat amb les il·lusions dels seguidors.

L'adéu de Clijsters

2007-05-06T20:44:00.000+02:00

No ha estat cap sorpresa perquè ja ho havia anunciat fa temps, però tot i així molts no es podien imaginar que el punt disputat davant Vakulenko a segona ronda del torneig de Varsòvia seria el darrer de Kim Clijsters com a professional.
Aqui posava punt i final a una intensa i prematura carrera que va començar a donar els seus fruits el 1999 al adjudicar-se el torneig de Luxemburg i a l'entrar a formar part de les 50 millors tenistes del món.
Amb només vint-i-tres anys i quarta al rànquing wta, Clijsters, deixa a Bèlgica sense una de les millors tennistes de la seva història, i mundialment una de les més destacades dels darrers anys. Kim va aconseguir estar 19 setmanes consecutives al número 1 l'any 2003. El seu currículum compta amb 34 títols individuals i 11 en dobles, però amb només un gran slam: el US Open de 2005.
Aquest era el darrer petó que la belga feia a un trofeu després d'imposar-se a la final de l'últim torneig que ha guanyat, el de Sydney el mes de gener.

Open Seat Godó 2007

2007-04-29T22:04:00.000+02:00

Nadal s'equipara a Mats Wilander

2007-04-29T22:00:00.000+02:00

Ni l'home que, hipotèticament, li podia fer més ombra sobre terra batuda ha evitat aquesta imatge.
Guillermo Cañas ho ha intentat, però el manacorí avui tenia una missió pendent: igualar a Mats Wilander qui havia enlairat el trofeu del Godó en tres ocasions seguides.
Malgrat que l'inici del partit ha estat força igualat, Nadal aviat ha començat a desplegar el seu nivell. Al sisè joc ha trencat el servei a Cañas i això li ha valgut per emportar-se el primer set per 6 a 3.
Punts espectaculars, amb llargs intercanvis de cops des de la línia, una autèntica exhibició de força i entrega per les dues bandes.
Al segon set, Nadal ha trencat el servei de l'argentí al setè joc i se l'ha adjudicat per 6 a 4.
Poc amant a parlar d'estadístiques Rafa Nadal s'haurà d'acostumar a sentir xifres perquè no fa altre cosa que acumular títols i rècords. Amb vint anys ja suma vint trofeus, els tres darrers els ha aconseguit en un mes i mig, i és el rei de la terra batuda amb 72 victòries consecutives, lluny queden les 53 del mític Guillermo Vilas.

Catalunya és de Mundial

2006-05-24T00:36:00.000+02:00

9 de juny, Múnich. Comença el Mundial de futbol. Costa Rica obrirà el campionat davant l'amfitriona, Alemanya. Catalunya no hi serà.

Esportivament parlant aquesta selecció és de Mundial i va quedar ben clar a l'imposar-se per 2 a 0 al combinat centreamericà, amb gols de Piti, del Ciutat de Múrcia, i de Roger de penal. Els de Pere Gratacós, amb 3 flamants campions d'Europa a l'onze titular, van plantejar un partit ofensiu i van saber aturar el joc de Costa Rica.

Ara bé, això no serveix de res quan alguna cosa està fallant. Per què Costa Rica i no qualsevol altre selecció més atractiva? Perquè, no ens enganyem, Costa Rica disputarà el Mundial, però no desplega un gran potencial de joc. Si és a Alemanya no és per res més que per la injusta forma de classificació que beneficia a uns territoris i en perjudica clarament a uns atres.

No és possible que es vulgui una selecció nacional catalana i com a contrapartida no s'hi dediquin tots els esforços necessaris per fer del partit un ganxo per atreure a la gent. Si nosaltres no hi posem de la nostra part qui ho farà?

Només 8.155 persones van apropar-se a l'Olímpic de Terrassa per veure els nostres jugadors. És poc tenint en compte que la xifra podria ser molt més elevada. Cal replantejar-se que és el que no funciona i buscar nous al·licients perquè veure com perd combustible la nostra selecció preocupa als que senten el que representa una mica endins.

El potencial futbolístic hi és. Només hem de veure a jugadors com Valdés, Puyol, Cesc, Oleguer,...

Ara falta més implicació dels que tenen la paella pel mànec.

FCB. El somni d'una nit de maig

2006-05-17T12:24:00.000+02:00

Nadal vs. Vilas

2006-05-14T12:23:00.000+02:00

Imbatible, insuperable i disposat a trencar tots el rècords. Aquest és Rafa Nadal. Al Torneig de Roma va escriure una nova pàgina a la història del tenis mundial igualant el registre de Guillermo Vilas (53 victòries consecutives). L’argenti és l’únic a qui, ara per ara, Nadal encara no ha guanyat.
Capaç de remuntar dos ‘match ball’, un 2 a 4 al cinquè set i una desavantatge de 5 a 3 al ‘tie break’ d’aquest mateix set, i tot això, davant del número 1 mundial, el suís Roger Federer, a qui Nadal ja ha vençut en tres ocasions al llarg d’aquesta temporada. El balanç sobre el millor jugador del món no pot ser més positiu pel nebot de Miquel Àngel Nadal, cinc triomfs en un total de sis enfrontaments, tot i que en aquesta ocasió la victòria li va costar més suor i esforç de l’habitual ja que va haver de lluitar cinc hores i cinc minuts per doblegar a Federer.
Tot i així, el de Manacor va poder mossegar el seu quart trofeu de la temporada i revalidar el títol a la Central del Foro Itàlic. Gesta que feia una dècada que no es produïa des de què Thomas Muster va aconseguir fer-se amb el guardó el 1995 i repetir el següent any.
Roland Garros espera a Nadal. Els aficionats, que el jove manacorí torni a ensenyar les dents per mossegar el preuat trofeu parisenc. El proper rival, Guillermo Vilas. La recompensa, una cita amb la història.

A la quarta, la vençuda

2006-05-14T12:22:00.000+02:00

Dani Pedrosa està disposat a tot, inclús a fer miques frases fetes. No ha estat a la tercera la vençuda sinó a la quarta i és que quatre carreres han estat suficients perquè Dani pugés al més alt del podi de MotoGP. Està clar que això ha estat una sorpresa entre cometes perquè el jove pilot de Castellar del Vallès ja ve trepitjant fort des de fa temps. Campió del món en tres ocasions ara busca fer-se un lloc en la categoria reina, veient com pilota la seva Honda sobre l’asfalt de ben segur que ho aconseguirà.
Rossi ja tremola només de pensar que Pedrosa li porta 17 punts d’avantatge. Queda molt campionat per endavant, però l’evolució del català va a més constantment. A Istanbul ja va estar a punt de guanyar després d’encapçalar la prova durant bona part de la carrera. Una caiguda li va impedir.
Al circuit de Shangai (Xina) Pedrosa havia començat amb bon peu aconseguint la seva primera ‘pole postion’ a MotoGP. La ‘pole’ ja pronosticava bons auguris, però la sortida de Pedrosa no va ser del tot bona. Fins a quatre pilots van superar el català. De tots és coneguda la seva força de superació i la remuntada fins al liderat no es va fer esperar.
El nen prem fort l’accelerador i va llançat a fer ombra a l’hegemonia de Valentino Rossi.

Camí d'Ítaca

2006-05-09T10:48:00.000+02:00

Realitat i ficció s'entrellacen en la pseudobiografia d'Oleguer Presas, escrita conjuntament amb Roc Casagran. Amb el pretext d'explicar la seva vivència des del moment de proclamar-se campió de Lliga 2004-05 a l'estadi del Llevant fins a entonar la frase "Continuarem caminant cap a Ítaca!", el jugador del F.C. Barcelona s'atreveix a opinar dels valors que presideixen la nostra societat i denúncia sense complexes allò que no creu correcte.
L'individualisme, els estereotips que se'ns han fixat, les desigualtats socials, la homogeneïtat, són algunes de les inquietuds de les que parla el llibre. Mitjançant casos concrets se'ns presenten diverses històries per posteriorment fer-ne la seva particular reflexió.

Una crítica irònica amb un toc oníric del món on vivim vist des dels ulls d'un jove de vint-i-sis anys que, tot i haver tingut la sort d'aconseguir un status diferent a la majoria de joves de la seva edat, no oblida la seva lluita constant per intentar fer un món millor, com quan tenia quinze anys i creia poder canviar la societat.

La vida és com L'Odissea d'Homer. Un camí llarg, ple d'aventures en el que l'important són les vivències del dia a dia. "Quan sortim per fer el viatge de cada dia, ho hem de fer amb la millor predisposició; que sense Ítaca no hauríem sortit, és cert, però que ara que ja som al carrer, ens toca aprendre de cada moviment".

El 3% dels beneficis obtinguts en la venda de Camí d'Ítaca aniran destinats a la Fundació la Bressola.

Nadal revalida el Godó

2006-04-30T12:09:00.000+02:00

Rafael Nadal sembla fet d'una pasta especial, d'una pasta de la que només estan fets els que passen a la història. De ben segur que el de Manacor passarà a formar part del selecte grup de llegendàris, esportistes que no s'obliden amb el temps.

Nadal arribava a la final de l'Open Seat Godó amb el cartell de 'favorit'. Davant seu, Tommy Robredo i un rècord per trencar: les 46 victòries consecutives sobre terra batuda del mític Björn Borg.

Ni Robredo, ni Björn Borg van ser obstacles suficients pel manacorí, que als seus 19 anys va llençat a fer història i a polvoritzar la marca de l'argentí Gillermo Vilas: 53 partits sense perdre, fita aconseguida l'octubre de 1977.

Nadal es va imposar a l'olotí, Tommy Robredo, per 6-4, 6-4 i 6-0. El tercer set va ser un simple tràmit per acabar imposant-se a la final de Barcelona. Robredo havia desaparegut de la pista central del Real Club de Tenis de Barcelona, havia depositat tots els seus esforços en els dos primers sets i ja no li'n quedaven per vèncer al millor jugador del moment en terra batuda.

Robredo va plantar-se a la final després de fer un excel·lent Godó, tot i haver tingut una temporada complicada. Sense entrenador i, de nou, sota les ordres del seu pare, Tommy es va haver de rendir a la superioritat del seu "rival".

Nadal no va desaprofitar la segona pilota de partit per revalidar el títol de campió del Godó i sumar el seu quinzè trofeu ATP, el tercer aquesta temporada després de Dubai i Montecarlo.

L'adéu a un dels grans

2006-04-27T12:56:00.000+02:00

Tretze anys dedicats a la raqueta no podien rebre una altre resposta del públic. Un dels grans del nostre tenis es retira i l’afició el va recompensar amb una gran ovació; la que es mereixia.
Albert Costa va posar punt i final a la seva etapa com a tenista i es va acomiadar des de la pista central del Real Club de Tenis de Barcelona, després de caure derrotat davant d’un amic, Juan Carlos Ferrero.
Costa era molt conscient que aquell podia ser el seu últim partit. Jugava sense pressió, sabent que tenia la feina feta i que l’havia feta al llarg dels tretze anys que s’havia dedicat en cos i ànima al tenis. Potser per això el partit no va ser gens fàcil per a Ferrero, potser per això en dos dels sets es va haver d’arribar a set jocs. El d’Ontinyent, però, es va acabar imposant per 6-1, 5-7 i 7-5 i va segellar d’aquesta manera la retirada del seu company. Ferrero sabia la importància del moment i va deixar tot el protagonisme a Costa que va agrair al públic el seu suport incondicional.
El passat divendres 21 d’abril el lleidatà havia anunciat el final de la seva carrera esportiva un cop finalitzes la seva participació en el Torneig Seat Godó. Sabent que eren els seus darrers minuts com a professional del tenis, Costa va estar a l’altura i va jugar a un gran nivell els tres partits que va disputar. No podia ser d’una altra manera, enrere deixa un gran palmeres; Campió del Godó el 1997, Campió de la Copa Davis el 2000, medalla de bronze en dobles a les Olimpiades de Sydney 2000 amb el seu gran amic Àlex Corretja, i Campió de Roland Garros 2002, entre altres, fins a un total de 12 títols ATP. El 22 de juliol de 2002 va aconseguir la seva posició més elevada en el rànquing, el sisè lloc.

Tant de temps

2006-04-26T12:26:00.000+02:00

Tant de temps somiant aquest moment i per fi, com diu el tòpic, el somni s’ha fet realitat. El Barça ja és a la final de la Copa d’Europa, davant un imbatible Arsenal comandat i dirigit per la ment privilegiada d’un jove Cesc Fàbregas que fa tres anys jugava als annexos del Mini Estadi, liderat per l’eficàcia d’un Thierry Henry que probablement esgota els seus darrers minuts amb la samarreta de l’equip anglès i amb un porter de garanties sota els pals com Lehmann. Tot això, sota la tutela del francès Arsène Wegner que veu com el seu equip es planta a la final tot i no ser un dels conjunts que entrava en les travesses d’aquesta edició.
Els blaugranes no ho tindran fàcil, però arribats a aquest punt de la història la segona sembla a l’abast de la mà. Enrere queda la lligueta davant Panathinaikos, Werder Bremen i Udinese. Els vuitens davant el Chelesa, molt temut i respectat per ser el botxí de la passada edició, el que havia deixat al Barça a la cuneta un any en què l’equip tenia forces esperances de fer un bon paper. Els quarts amb el Benfica del sempre estimat Ronald Koeman, ell que havia donat la primera i única Copa d’Europa al barcelonisme estava disposat a arravatar-los les opcions d’aquesta temporada. I per fi les ‘semis’, en front el Milan de Carlo Ancelotti que partia com un dels clars favorits després d’haver disputat dues finals de Champions en els darrers tres anys. El Barça ha passat totes aquestes pàgines i ara toca escriure la de la final del proper 17 de maig a Saint Denis, esperant que tingui el mateix desenllaç que els assalts que fins ara s’han disputat.

O là là!!

2006-04-19T23:20:00.000+02:00

Assistència meticulosa de Ronaldinho amb la seva cama dreta a l’àrea petita de Dida, bota la pilota i Giuly engalta un potent xut al que res pot fer-hi el porter del Milan per aturar-lo. Minut 57 de partit i el Barça s’avançava al marcador i a l’eliminatòria. Giuly s’estrena a la Lliga de Campions aquesta temporada i marca un gol que val el seu pes en or.
De ben segur que tots els barcelonistes haguessin firmat aquest resultat a l’inici de partit tenint en compte les estadístiques del conjunt milanista, no perdien a San Siro en competició europea des del 2003.

Aquest Barça parla francès, cada vegada més. París està més a prop i tot gràcies al golàs del 'bleu' Ludovic Giuly. Sembla clar que el 8 blaugrana vol coronar-se campió d'Europa al millor escenari possible: el seu país.

Tot i el missatge de prudència de jugadors i directiva, el Barça té més encarrilat l'accès a la final de la Lliga de Campions cal recordar però que l'eliminatòria és de 180 minuts.

La Copa ja és aquí!!!

2006-04-10T13:02:00.000+02:00

21 d’abril de 1994, l’escenari Tel Aviv. A la retina, aquell mític llançament de Corny Thompson que donava a la Penya la Primera Copa d’Europa del bàsquet català. El 7Up Joventut s’imposava a l’Olympiakos per 59 a 57 i inscrivia el seu nom a l’èlit del bàsquet continental. Dotze anys després, la Penya ha tornat al més alt i ahir es va proclamar campiona de la FIBA Cup al imposar-se al Khimki rus. Aquesta vegada no hi va haver l’espectacularitat ni l’emoció de la final de Tel Aviv, però el 9 d’abril també passarà a la història.
Les coses no van començar bé pel conjunt d’Aíto Reneses que va sortir a la pista amb la pressió d’una gran final i només va anotar dos punts en els cinc primers minuts. Reneses va donar entrada a Huertas i va aportar frescor a l’equip que va anar a més en els darrers minuts. La Penya va passar del 9 a 2 dels sis minuts de partit al 12 a 15 a favor dels verd-i-negres al final del primer quart.
Marcelinho Huertas i Lubos Barton van començar l’espectacle de triples de la Penya i als quatre minuts del segon temps situaven al seu equip deu punts amunt a l’electrònic. Els catalans feien un joc molt obert, amb llançaments exteriors. Rudy Fernández va entrar a la pista i després de robar una pilota al mig del camp va penjar-se a l’anella. Aquesta cistella va suposar la màxima avantatge fins al moment, 30 a 43. La defensa verd-i-negre tenia el partit controlat, amb un Elmer Bennett molt posat en tasques defensives.
El tercer quart les estadístiques en llançaments de tres deixaven clara l’efectivitat de la Penya amb 12 triples de 23 intents. El ritme que havia posat l’equip de Reneses feia impossible que l’atac del Khimki, liderat pel seu referent Booker, arribés a cistella. La precipitació tant en defensa com a l’atac del conjunt rus feia que la distància al marcador fos cada vegada més considerable.
Els últims deu minuts no podien començar de cap altre manera, amb un triple de Barton. Més tard, Rudy situava als catalans trenta punts per davant. A falta de cinc minuts per a la conclusió de la final, Reneses va donar entrada a Pau Ribes i a Norel, el futur de la Penya. El marcador final, 63 a 88.
El Joventut no havia tingut rival a la pista. El Khimki rus no havia estat a l’altura d’una final que havia caigut del costat verd-i-negre ja al primer quart. Quinze de vint-i-set en llançaments des dels 6'25, una estadística espectcular. Els Bennett, Rudy, Mumbrú i Barton s’obren camí a la història del Joventut i agafen el relleu dels Jofresa, Thompson i Villacampa, que guanya la seva primera copa com a president de la entitat. Els 75 anys de l’equip que representa el bressol del bàsquet català no haurien pogut tenir millor regal.

Raga ja és al més alt

2006-04-10T11:08:00.000+02:00

Mortagua, segona prova del Mundial de trial Outdoor i Adam Raga ja encapçala la classificació. El segon lloc a Portugal sumat a la mateixa posició obtinguda a Nigrán l’han situat com a líder provisional del campionat.
La prova, que constava de tretze zones naturals i dues d’artificials, va estar dominada per Takahisa Fujinami. El japonès es va imposar per davant de Raga i del britànic Doug Lampkin i ja és tercer a la general empatat a punts amb Lampkin.

El barcelonès Toni Bou, tercer al Mundial Indoor d’aquest any i campió a la prova inicial del Outdoor a Pontevedra, va haver-se de conformar amb la quarta posició com a conseqüència de dues errades importants, una en cada volta. Tot i així, el jove pilot de només 19 anys és segon a la general.

1.Adam Raga 34 punts
2.Toni Bou 33
3.Takahisa Fujinami 30
4.Dougie Lampkin 30
5.Albert Cabestany 23