La Copa ja és aquí!!!

21 d’abril de 1994, l’escenari Tel Aviv. A la retina, aquell mític llançament de Corny Thompson que donava a la Penya la Primera Copa d’Europa del bàsquet català. El 7Up Joventut s’imposava a l’Olympiakos per 59 a 57 i inscrivia el seu nom a l’èlit del bàsquet continental. Dotze anys després, la Penya ha tornat al més alt i ahir es va proclamar campiona de la FIBA Cup al imposar-se al Khimki rus. Aquesta vegada no hi va haver l’espectacularitat ni l’emoció de la final de Tel Aviv, però el 9 d’abril també passarà a la història.
Les coses no van començar bé pel conjunt d’Aíto Reneses que va sortir a la pista amb la pressió d’una gran final i només va anotar dos punts en els cinc primers minuts. Reneses va donar entrada a Huertas i va aportar frescor a l’equip que va anar a més en els darrers minuts. La Penya va passar del 9 a 2 dels sis minuts de partit al 12 a 15 a favor dels verd-i-negres al final del primer quart.
Marcelinho Huertas i Lubos Barton van començar l’espectacle de triples de la Penya i als quatre minuts del segon temps situaven al seu equip deu punts amunt a l’electrònic. Els catalans feien un joc molt obert, amb llançaments exteriors. Rudy Fernández va entrar a la pista i després de robar una pilota al mig del camp va penjar-se a l’anella. Aquesta cistella va suposar la màxima avantatge fins al moment, 30 a 43. La defensa verd-i-negre tenia el partit controlat, amb un Elmer Bennett molt posat en tasques defensives.
El tercer quart les estadístiques en llançaments de tres deixaven clara l’efectivitat de la Penya amb 12 triples de 23 intents. El ritme que havia posat l’equip de Reneses feia impossible que l’atac del Khimki, liderat pel seu referent Booker, arribés a cistella. La precipitació tant en defensa com a l’atac del conjunt rus feia que la distància al marcador fos cada vegada més considerable.
Els últims deu minuts no podien començar de cap altre manera, amb un triple de Barton. Més tard, Rudy situava als catalans trenta punts per davant. A falta de cinc minuts per a la conclusió de la final, Reneses va donar entrada a Pau Ribes i a Norel, el futur de la Penya. El marcador final, 63 a 88.
El Joventut no havia tingut rival a la pista. El Khimki rus no havia estat a l’altura d’una final que havia caigut del costat verd-i-negre ja al primer quart. Quinze de vint-i-set en llançaments des dels 6'25, una estadística espectcular. Els Bennett, Rudy, Mumbrú i Barton s’obren camí a la història del Joventut i agafen el relleu dels Jofresa, Thompson i Villacampa, que guanya la seva primera copa com a president de la entitat. Els 75 anys de l’equip que representa el bressol del bàsquet català no haurien pogut tenir millor regal.