Realitat i ficció s'entrellacen en la pseudobiografia d'Oleguer Presas, escrita conjuntament amb Roc Casagran. Amb el pretext d'explicar la seva vivència des del moment de proclamar-se campió de Lliga 2004-05 a l'estadi del Llevant fins a entonar la frase "Continuarem caminant cap a Ítaca!", el jugador del F.C. Barcelona s'atreveix a opinar dels valors que presideixen la nostra societat i denúncia sense complexes allò que no creu correcte.L'individualisme, els estereotips que se'ns han fixat, les desigualtats socials, la homogeneïtat, són algunes de les inquietuds de les que parla el llibre. Mitjançant casos concrets se'ns presenten diverses històries per posteriorment fer-ne la seva particular reflexió.
Una crítica irònica amb un toc oníric del món on vivim vist des dels ulls d'un jove de vint-i-sis anys que, tot i haver tingut la sort d'aconseguir un status diferent a la majoria de joves de la seva edat, no oblida la seva lluita constant per intentar fer un món millor, com quan tenia quinze anys i creia poder canviar la societat.
La vida és com L'Odissea d'Homer. Un camí llarg, ple d'aventures en el que l'important són les vivències del dia a dia. "Quan sortim per fer el viatge de cada dia, ho hem de fer amb la millor predisposició; que sense Ítaca no hauríem sortit, és cert, però que ara que ja som al carrer, ens toca aprendre de cada moviment".
El 3% dels beneficis obtinguts en la venda de Camí d'Ítaca aniran destinats a la Fundació la Bressola.
