Tercera final consecutiva a Roma

Suor i llàgrimes al veure l'esforç realitzat. Aquesta és la moneda que Rafa Nadal ha hagut de pagar per poder dir que ja és a la final del torneig de Roma, i el més important, que ha pulveritzat el rècord de John Mc Enroe. Nadal es converteix en el jugador que acumula més victòries consecutives sobre una mateixa superfície, ni més ni menys que 76.
Els assistens a la pista central del Forum Itàlic se'ls ha servit el que molt bé podria haver estat la final de demà.
Intensitat, entrega i igualtat al marcador durant tot el partit.
Nicolay Davydenko s'ha convertit en el millor rival de Nadal i el que més a prop ha estat de truncar-li la ratxa històrica.
Dos tie breaks i un 6 a 4. El resultat reflexa el que ha estat l'enfrontament. El rus ha complicat d'allò més l'accés a la final al manacorí.
Ara Nadal haurà de superar un darrer escull, Fernando González, per enlairar el trofeu de Roma per tercera vegada en tres anys.
El xilè ha superat amb gran autoritat a l'heroi d'aquesta edició del torneig de Roma, Filippo Volandri, qui va ser capaç d'humillar a tercera ronda a l'ombra de Roger Federer.
González n'ha tingut prou amb un 6 a 1 i 6a 2 per accedir a la final.

La fi d'un cicle?

Despertar del malson de la Copa del Rei és dur. Però més ho és haver d'assumir que s'ha acabat el cicle d'un equip extraordinari, guanyador i que ha deixat bocabadat al món sencer amb el seu estil de joc. Malgrat que molts s'hi vulguin resistir, s'ha d'assumir que ha estat bonic mentre ha durat.
La davalla blaugrana es podria situar a l'inici d'aquesta temporada, concretament a la final de la Supercopa d'europa contra el Sevilla. Un cop massa dur per refer-se com si res.
Molts tenien esperances de millora,però l'equip ha anat ensopegant en tots els partits decisius.
Les expectatives eren sumar set títols, que han anat caient pel seu propi pes amb el mal joc blaugrana, subratllat per algunes polèmiques extraesportives.
Seguit de la Super Copa, la seguent decepció, la Copa Catalunya davant l'espanyol. El Mundialet de clubs també va passar factura a la moral culé. I l'adeu prematur a la Lliga de Campions va acabar de colpejar l'ànim de tots.
Ni en el tram final de Lliga, quan s'esperava la reacció, ha retornat l'equip que s'esperava i això ha acabat amb les il·lusions dels seguidors.