Rafael Nadal sembla fet d'una pasta especial, d'una pasta de la que només estan fets els que passen a la història. De ben segur que el de Manacor passarà a formar part del selecte grup de llegendàris, esportistes que no s'obliden amb el temps.
Nadal arribava a la final de l'Open Seat Godó amb el cartell de 'favorit'. Davant seu, Tommy Robredo i un rècord per trencar: les 46 victòries consecutives sobre terra batuda del mític Björn Borg.
Ni Robredo, ni Björn Borg van ser obstacles suficients pel manacorí, que als seus 19 anys va llençat a fer història i a polvoritzar la marca de l'argentí Gillermo Vilas: 53 partits sense perdre, fita aconseguida l'octubre de 1977.
Nadal es va imposar a l'olotí, Tommy Robredo, per 6-4, 6-4 i 6-0. El tercer set va ser un simple tràmit per acabar imposant-se a la final de Barcelona. Robredo havia desaparegut de la pista central del Real Club de Tenis de Barcelona, havia depositat tots els seus esforços en els dos primers sets i ja no li'n quedaven per vèncer al millor jugador del moment en terra batuda.
Robredo va plantar-se a la final després de fer un excel·lent Godó, tot i haver tingut una temporada complicada. Sense entrenador i, de nou, sota les ordres del seu pare, Tommy es va haver de rendir a la superioritat del seu "rival".
Nadal no va desaprofitar la segona pilota de partit per revalidar el títol de campió del Godó i sumar el seu quinzè trofeu ATP, el tercer aquesta temporada després de Dubai i Montecarlo.
