Catalunya és de Mundial

9 de juny, Múnich. Comença el Mundial de futbol. Costa Rica obrirà el campionat davant l'amfitriona, Alemanya. Catalunya no hi serà.

Esportivament parlant aquesta selecció és de Mundial i va quedar ben clar a l'imposar-se per 2 a 0 al combinat centreamericà, amb gols de Piti, del Ciutat de Múrcia, i de Roger de penal. Els de Pere Gratacós, amb 3 flamants campions d'Europa a l'onze titular, van plantejar un partit ofensiu i van saber aturar el joc de Costa Rica.

Ara bé, això no serveix de res quan alguna cosa està fallant. Per què Costa Rica i no qualsevol altre selecció més atractiva? Perquè, no ens enganyem, Costa Rica disputarà el Mundial, però no desplega un gran potencial de joc. Si és a Alemanya no és per res més que per la injusta forma de classificació que beneficia a uns territoris i en perjudica clarament a uns atres.

No és possible que es vulgui una selecció nacional catalana i com a contrapartida no s'hi dediquin tots els esforços necessaris per fer del partit un ganxo per atreure a la gent. Si nosaltres no hi posem de la nostra part qui ho farà?

Només 8.155 persones van apropar-se a l'Olímpic de Terrassa per veure els nostres jugadors. És poc tenint en compte que la xifra podria ser molt més elevada. Cal replantejar-se que és el que no funciona i buscar nous al·licients perquè veure com perd combustible la nostra selecció preocupa als que senten el que representa una mica endins.

El potencial futbolístic hi és. Només hem de veure a jugadors com Valdés, Puyol, Cesc, Oleguer,...

Ara falta més implicació dels que tenen la paella pel mànec.

FCB. El somni d'una nit de maig

Nadal vs. Vilas

Imbatible, insuperable i disposat a trencar tots el rècords. Aquest és Rafa Nadal. Al Torneig de Roma va escriure una nova pàgina a la història del tenis mundial igualant el registre de Guillermo Vilas (53 victòries consecutives). L’argenti és l’únic a qui, ara per ara, Nadal encara no ha guanyat.
Capaç de remuntar dos ‘match ball’, un 2 a 4 al cinquè set i una desavantatge de 5 a 3 al ‘tie break’ d’aquest mateix set, i tot això, davant del número 1 mundial, el suís Roger Federer, a qui Nadal ja ha vençut en tres ocasions al llarg d’aquesta temporada. El balanç sobre el millor jugador del món no pot ser més positiu pel nebot de Miquel Àngel Nadal, cinc triomfs en un total de sis enfrontaments, tot i que en aquesta ocasió la victòria li va costar més suor i esforç de l’habitual ja que va haver de lluitar cinc hores i cinc minuts per doblegar a Federer.
Tot i així, el de Manacor va poder mossegar el seu quart trofeu de la temporada i revalidar el títol a la Central del Foro Itàlic. Gesta que feia una dècada que no es produïa des de què Thomas Muster va aconseguir fer-se amb el guardó el 1995 i repetir el següent any.
Roland Garros espera a Nadal. Els aficionats, que el jove manacorí torni a ensenyar les dents per mossegar el preuat trofeu parisenc. El proper rival, Guillermo Vilas. La recompensa, una cita amb la història.

A la quarta, la vençuda

Dani Pedrosa està disposat a tot, inclús a fer miques frases fetes. No ha estat a la tercera la vençuda sinó a la quarta i és que quatre carreres han estat suficients perquè Dani pugés al més alt del podi de MotoGP. Està clar que això ha estat una sorpresa entre cometes perquè el jove pilot de Castellar del Vallès ja ve trepitjant fort des de fa temps. Campió del món en tres ocasions ara busca fer-se un lloc en la categoria reina, veient com pilota la seva Honda sobre l’asfalt de ben segur que ho aconseguirà.
Rossi ja tremola només de pensar que Pedrosa li porta 17 punts d’avantatge. Queda molt campionat per endavant, però l’evolució del català va a més constantment. A Istanbul ja va estar a punt de guanyar després d’encapçalar la prova durant bona part de la carrera. Una caiguda li va impedir.
Al circuit de Shangai (Xina) Pedrosa havia començat amb bon peu aconseguint la seva primera ‘pole postion’ a MotoGP. La ‘pole’ ja pronosticava bons auguris, però la sortida de Pedrosa no va ser del tot bona. Fins a quatre pilots van superar el català. De tots és coneguda la seva força de superació i la remuntada fins al liderat no es va fer esperar.
El nen prem fort l’accelerador i va llançat a fer ombra a l’hegemonia de Valentino Rossi.

Camí d'Ítaca

Realitat i ficció s'entrellacen en la pseudobiografia d'Oleguer Presas, escrita conjuntament amb Roc Casagran. Amb el pretext d'explicar la seva vivència des del moment de proclamar-se campió de Lliga 2004-05 a l'estadi del Llevant fins a entonar la frase "Continuarem caminant cap a Ítaca!", el jugador del F.C. Barcelona s'atreveix a opinar dels valors que presideixen la nostra societat i denúncia sense complexes allò que no creu correcte.
L'individualisme, els estereotips que se'ns han fixat, les desigualtats socials, la homogeneïtat, són algunes de les inquietuds de les que parla el llibre. Mitjançant casos concrets se'ns presenten diverses històries per posteriorment fer-ne la seva particular reflexió.

Una crítica irònica amb un toc oníric del món on vivim vist des dels ulls d'un jove de vint-i-sis anys que, tot i haver tingut la sort d'aconseguir un status diferent a la majoria de joves de la seva edat, no oblida la seva lluita constant per intentar fer un món millor, com quan tenia quinze anys i creia poder canviar la societat.

La vida és com L'Odissea d'Homer. Un camí llarg, ple d'aventures en el que l'important són les vivències del dia a dia. "Quan sortim per fer el viatge de cada dia, ho hem de fer amb la millor predisposició; que sense Ítaca no hauríem sortit, és cert, però que ara que ja som al carrer, ens toca aprendre de cada moviment".

El 3% dels beneficis obtinguts en la venda de Camí d'Ítaca aniran destinats a la Fundació la Bressola.