Roddick a semis

Si Andy Roddick se sent còmode sobre la pista no hi ha qui el pari i menys si es tracta d'una superfície ràpida. Explosiu, elèctric i potent, així és el nord-americà que s'ha ben guanyat ser el primer semifinalista a Xangai després de solventar sense problemes els dos enfrontaments que ha disputat.Avui davant Fernando González ha tornat a estar impecable.El xilè no ha tingut opcions, s'ha vist impossibilitat d'aturar el vendaval de potent joc que rebia des de l'altra banda de la xarxa. Roddick es podia haver anotat el primer set en blanc, però González s'ha esforçat per evitar-ho. De res ha servit perquè el de Nebraska s'ha acabat imposat per 6 a 1 i 6 a 4.

Tenint en compte les estadístiques estava clar que el duel entre Roger Federer i Nicolay Davydenko no tindria color. El suís havia vençut al rus en els 10 precedents disputats.I de nou, Federer ha tornat a superar a Davydenko. En aquesta ocasió en dos sets, per 6 a 4 i 6 a 3.Pels que podien questionar el seu accés a semifinals el de Basilea ha demostrat que la derrota davant González no canvia res i que el número 1 serà sempre l'etern favorit per alçar el títol dels campions.

Ferrer també pot amb Nadal

Agressiu però sense precipitar-se. Coneixedor de les seves possibilitats però amb el cap fred. David Ferrer ha sabut jugar de tu a tu a Rafa Nadal, ha demostrat que està en un excel·lent moment de forma i que és l'home a tenir en compte al torneig dels campions.
Nadal s'ha adjudicat el primer set per 6 a 4, però Ferrer ha sabut esperar, calcular i executar el partit que tenia pensat. De menys a més i anar-se fent seu el domini de l'enfrontament fins a imposar-se a la segona mànega, que se l'ha endut per 6 a 4. Al tercer i definitiu set s'ha situat en un còmode 5 a 1 al marcador i en la segona pilota de partit ha dictat sentència amb el 6 a 3 final.
Dos de dos de Ferrer davant Nadal en pista ràpida aquest any. L'alacantí és l'únic del grup daurat amb dues victòries i té més pròxim l'accès a semis.
Per a Nadal tampoc hauria de ser complicat accedir-hi i menys veient com juga el seu proper rival. Novak Djokovic no ha arribat en perfectes condicions a Xangai. Sobre la pista és una ombra del seu millor joc.
Gasquet l'ha controlat de principi a fi. El marcador final és prou evident: 6 a 4 i 6 a 2.
El francès no ha desaprofitat l'oportunitat de sumar la primera victòria al Masters i d'acomiadar de la cita al serbi Novak Djokovic, qui havia arribat com a possible finalista i ara marxa per la porta del darrera.

El torneig de les sorpreses, Xangai

El master de xangai s'està convertint en el torneig de les sorpreses. Si ahir David Ferrer es desfeia de Novak Djokovic, avui Fernando González ho ha fet amb el favorit, Roger Federer.
Vulnerable, vencible i imprecís són alguns dels adjectius que desbanquen l'impecable o l'insuperable, qualificatius que fins ara ostentava el suís.
Federer ha vist retallat el seu marge de superioritat en els darrers temps i ara comença el torneig dels campions amb una derrota.
Fernando González ha estat capaç de remuntar l'adversitat del marcador i afegeix una nova dada: el xilè també pot amb el suís i s'uneix aquest any als Nalbandian, Cañas, Nadal, Volandri i Djokovic.
Això si, González ha hagut d'esperar a l'onzè cara a cara amb el número 1 per poder-lo vencer.
6-3, 6-7 i 5-7 ha estat el marcador final. De moment, González se situa lider del grup vermell acompanyat d'Andy Roddick.
El nord-americà ha superat a Nicolay Davydenko per 6-3, 4-6 i 6-2. Un primer set molt ben encarrilat per Roddick, demostrant una gran solvència en el seu joc, ha donat pas a una segona mànega ben diferent, en què el nord-americà s'ha deixat empatar l'enfrontament per acabar sentenciant en el tercer set.
I al grup groc, demà el partit més esperat: el de David Ferrer contra Rafa Nadal.
Després de les seves victòries inaugurals buscaran un nou triomf que els situi peu i mig a les semifinals.

El US Open per a Federer

No va passar com al Masters Series de Canadà i Roger Federer no es va deixar sorprendre per Novak Djokovic.
Tenia ben estudiat al serbi: ni un error que poguès facilitar les coses al número tres del món.
Djokovic el va obligar a estar entre les cordes a la primera mànega quan va disposar d'un 6 a 5 amb un 40 a 0 a favor, però no va saber concretar. Es va mostrar imprecís i desconcertat i això davant el número 1 acaba passant factura.
Dels tres sets, dos se'ls va adjudicar al tie-break 7 a 6, 7 a 6 i 6 a 4.
Per al de Basilea coronar-se a la pista central de Flushing Meadows s'ha convertit en tot un ritual, un torneig que en els darrers quatre anys li sembla fet a mida.
I veient la seva hegemonia i la seva joventut, podria continuar sent-ho molts anys més.
El rècord el posseeix el millor tennista dels 90': Pete Sampras qui acumula 5 US Open al palamarès, però només dos adjudicats de manera consecutiva.
Federer encara no pot dir que ha superat al nord-americà, però va camí de fer-ho.
Ja l'atrapa en número de títols Grand Slam. Està a dos dels 12 de Sampras.
I el seu talent promet superar-lo.

Alberto Contador, el nou Indurain?

Marc Coma

Fumio Demura, el geni de les arts marcials

Nadal KO

Algun dia havia de passar. Rafa Nadal ha tornat al planeta terra, no podia continuar a aquest ritme. Federer ha frenat la ratxa històrica del manacorí i no li ha permès sumar el seu díssetè títol consecutiu sobre terra batuda, ni la seva vuitanta-dosena victòria seguida.
Feia dies que ho intentaven, Davydenko a Roma o el mateix Lleyton Hewitt ahir. Però ha hagut de tornar-se a enfrontar al suís per deixar d'acumular victòries.
Nadal s'havia adjudicat el primer set per 6 a 2, però Federer ha desplegat el seu millor joc en molts dies per remontar l'adveristat del marcador. Al segon set ha mostrar una clara superioritat i s'ha imposat per un contundent 6 a 2, i encara més contundent ha estat la darrera mànega. Federer ha vist que podia superar a Nadal i ha tirat per la via ràpida deixant en blanc el marcador del balear amb un 6 a 0.
Si Federer podia guanyar sobre terra a Nadal havia de ser a Hamburg, un torneig que mai s'ha apuntat al seu palmarés el manacorí i que el suís ha guanyat, amb la d'avui, en quatre ocasions.

Roma, als peus de Nadal

Cap novetat, tot segueix igual al món del tennis. Rafa Nadal serà notícia el dia que perdi un partit i això de moment encara sembla lluny de l'horitzó.
Ara per ara es dedica a sumar trofeus, setze de consecutius sobre terra batuda, i a acumular estadístiques positives. La llegenda de Nadal continua ampliant-se i avui ha aconseguit una fita històrica: guanyar durant tres anys a Montecarlo, al Godó i a Roma.
La final del Masters Series de Roma ha estat un passeig triomfal, una victòria sense despentinar-se davant d'un Fernando González que poca oposició ha pogut fer, molt per sota del que s'esperava del xilè.
El doble sis a dos és més digne d'un partit de quarts que d'una final.
En menys d'hora i mitja Nadal ha enllestit l'enfrontament i González no ha tingut temps de trobar-se còmode a la pista per poder retardar l'evident.
El Forum Itàlic s'ha convertit en talismà pel manacorí. Allà va superar el rècord de Guillermo Vilas de 53 victòries seguides sobre terra en la passada edició i ara ho ha fet amb el de Mc Enroe. Nadal posa el llistó més alt i acumula 77 partits sens perdre en pols de totxana.

Tercera final consecutiva a Roma

Suor i llàgrimes al veure l'esforç realitzat. Aquesta és la moneda que Rafa Nadal ha hagut de pagar per poder dir que ja és a la final del torneig de Roma, i el més important, que ha pulveritzat el rècord de John Mc Enroe. Nadal es converteix en el jugador que acumula més victòries consecutives sobre una mateixa superfície, ni més ni menys que 76.
Els assistens a la pista central del Forum Itàlic se'ls ha servit el que molt bé podria haver estat la final de demà.
Intensitat, entrega i igualtat al marcador durant tot el partit.
Nicolay Davydenko s'ha convertit en el millor rival de Nadal i el que més a prop ha estat de truncar-li la ratxa històrica.
Dos tie breaks i un 6 a 4. El resultat reflexa el que ha estat l'enfrontament. El rus ha complicat d'allò més l'accés a la final al manacorí.
Ara Nadal haurà de superar un darrer escull, Fernando González, per enlairar el trofeu de Roma per tercera vegada en tres anys.
El xilè ha superat amb gran autoritat a l'heroi d'aquesta edició del torneig de Roma, Filippo Volandri, qui va ser capaç d'humillar a tercera ronda a l'ombra de Roger Federer.
González n'ha tingut prou amb un 6 a 1 i 6a 2 per accedir a la final.

La fi d'un cicle?

Despertar del malson de la Copa del Rei és dur. Però més ho és haver d'assumir que s'ha acabat el cicle d'un equip extraordinari, guanyador i que ha deixat bocabadat al món sencer amb el seu estil de joc. Malgrat que molts s'hi vulguin resistir, s'ha d'assumir que ha estat bonic mentre ha durat.
La davalla blaugrana es podria situar a l'inici d'aquesta temporada, concretament a la final de la Supercopa d'europa contra el Sevilla. Un cop massa dur per refer-se com si res.
Molts tenien esperances de millora,però l'equip ha anat ensopegant en tots els partits decisius.
Les expectatives eren sumar set títols, que han anat caient pel seu propi pes amb el mal joc blaugrana, subratllat per algunes polèmiques extraesportives.
Seguit de la Super Copa, la seguent decepció, la Copa Catalunya davant l'espanyol. El Mundialet de clubs també va passar factura a la moral culé. I l'adeu prematur a la Lliga de Campions va acabar de colpejar l'ànim de tots.
Ni en el tram final de Lliga, quan s'esperava la reacció, ha retornat l'equip que s'esperava i això ha acabat amb les il·lusions dels seguidors.

L'adéu de Clijsters

No ha estat cap sorpresa perquè ja ho havia anunciat fa temps, però tot i així molts no es podien imaginar que el punt disputat davant Vakulenko a segona ronda del torneig de Varsòvia seria el darrer de Kim Clijsters com a professional.
Aqui posava punt i final a una intensa i prematura carrera que va començar a donar els seus fruits el 1999 al adjudicar-se el torneig de Luxemburg i a l'entrar a formar part de les 50 millors tenistes del món.
Amb només vint-i-tres anys i quarta al rànquing wta, Clijsters, deixa a Bèlgica sense una de les millors tennistes de la seva història, i mundialment una de les més destacades dels darrers anys. Kim va aconseguir estar 19 setmanes consecutives al número 1 l'any 2003. El seu currículum compta amb 34 títols individuals i 11 en dobles, però amb només un gran slam: el US Open de 2005.
Aquest era el darrer petó que la belga feia a un trofeu després d'imposar-se a la final de l'últim torneig que ha guanyat, el de Sydney el mes de gener.

Open Seat Godó 2007

Nadal s'equipara a Mats Wilander

Ni l'home que, hipotèticament, li podia fer més ombra sobre terra batuda ha evitat aquesta imatge.
Guillermo Cañas ho ha intentat, però el manacorí avui tenia una missió pendent: igualar a Mats Wilander qui havia enlairat el trofeu del Godó en tres ocasions seguides.
Malgrat que l'inici del partit ha estat força igualat, Nadal aviat ha començat a desplegar el seu nivell. Al sisè joc ha trencat el servei a Cañas i això li ha valgut per emportar-se el primer set per 6 a 3.
Punts espectaculars, amb llargs intercanvis de cops des de la línia, una autèntica exhibició de força i entrega per les dues bandes.
Al segon set, Nadal ha trencat el servei de l'argentí al setè joc i se l'ha adjudicat per 6 a 4.
Poc amant a parlar d'estadístiques Rafa Nadal s'haurà d'acostumar a sentir xifres perquè no fa altre cosa que acumular títols i rècords. Amb vint anys ja suma vint trofeus, els tres darrers els ha aconseguit en un mes i mig, i és el rei de la terra batuda amb 72 victòries consecutives, lluny queden les 53 del mític Guillermo Vilas.